Category Archives: bocairent.net

bocairent.net

Manuel Pastor ceramista-gnomonista

On està el rellotge de sol de Guilella, algú ho sap?

Fa un temps Pedro Novella, un afeccionat als rellotges de sol,  es va posar en contacte amb mi per esbrinar on podia estar el rellotge de sol que hi havia al mas de la finca de “Guilella” al terme municipal de Bocairent perquè pareix ser que ha desaparegut.

Pedro està fent un estudi on recopila tots els rellotges que va fabricar Manuel Pastor, un ceramista-gnomonista català que va fer aquests rellotges a les dècades 40,50 i 60 del segle passat. Pareix ser que el rellotge de “Guilella” era d’aquest autor i responia a la següent descripció.

 

BOCAIRENT (Valencia). Finca Guilella. Mural cuadrado compuesto por cuatro
azulejos. VMO. Números arábigos, de 7 a 5. Medias horas. Gnomon triangular de
chapa. Leyenda: “Como el Fénix yo renazco de mis cenizas”. Firma: M Pastor.
Desaparecido.

 

En gener de 2012 van voler fotografiar-lo de nou i és quan van trobar que havia desaparegut.

Per a qui vulga tindre un coneixement més profund del tema vos adjunte un enllaç al document on Pedro Novella està fent un magnífic estudi detallat de l’obra de Manuel Pastor
https://docs.google.com/open?id=13sfbA99aWu3nuvZGKvTHkecYcwCDBYJhixY4f6fwZEm85ubPPvcwSaksnKlB

Si coneixeu el seu parador envieu un comentari adjunt a aquesta entrada del blog

Reflexions sobre bocairent.net

Ja són molts anys administrant i mantenint Bocairent.net, des del 2001 que va ser el seu naixement. Són moltes les hores, disgustos i maldecaps que m’ha dut la pàgina però em compensa resobradament les moltes satisfaccions que m’ha aportat a nivell personal. La veritat es que he aprés moltíssim de tota mena de coses gràcies a esta experiència. La pàgina és una finestra oberta a tot el món que sense la col·laboració de tots els que l’administren, visiten i aporten el seu punt de vista no tindria cap raó de ser.

Són moltes les persones que segueixen la pàgina de manera assídua i aprecien el seu veritable valor, sobretot les que viuen fora i que troben en ella un apropament viu i sentit al poble. Bona mostra de la seua popularitat , a banda de les nombroses converses en les que surt a relluir el nom de bocairent.net, és la seua evolució espectacular en nombre de visites al llarg del temps;

En 2001 . No hi ha dades el sistema era diferent.
En 2002 – 57.852 visites
En 2003 – 262.690 visites
En 2004 – 346.072 visites
En 2005 – 352.516 visites
En 2006 – 890.713 visites

Tanmateix estos indicadors no reflecteixen per a res el grau de satisfacció i/o acord que obté un usuari cada vegada que llig els continguts de la web. Certament hi ha dies que m’agrada més que altres, com a tots, però sé que puc enviar en qualsevol moment allò que vullga per a que s’escolte la meua veu, si no ho faig/fem és per que som massa còmodes. Es veritat que hi ha espais dintre de la web que són més plurals que altres com per exemple els Fòrums i secció de columnistes i d’altres que caldria millorar en aspectes com usabilitat o altres criteris de publicació com les noticies o la galeria fotogràfica per exemple. És sobretot en les noticies on caldria revolucionar més la cosa, al meu parer deuriem d’instaurar els mecanismes necessaris en la web que permeteren de manera efectiva aconseguir eixa pluralitat que tant reclama la gent. Segons la meua opinió ho podriem aconseguir de diferents maneres:

-Tornant a permetre els comentaris anònims en les noticies però amb prèvia supervisió dels administradors tal com es fa amb els comentaris dels columnistes. Dinamitzariem així esta secció i no es descontrolaria tant com altres vegades ha passat.

-Que la decisió de les noticies que pasen a primera plana la prenguera un algorisme automàtic que tinguera en conter el nombre de vots que hi tenen les noticies que han enviat els usuaris i estan en espera de ser publicades (com la web meneame.net). Es a dir cada cop que un usuari envia una noticia anirien a parar a una secció pública de noticies pendents de publicació (el limb). A esta secció podria accedir en tot moment qualsevol usuari i votar aquelles que més li interessen personalment. Amb l’acumulació de vots que anirien rebent les noticies un programa informàtic decidiria quines pasen a primera plana i quines no. Seria un sistema que reflectiria en la pàgina principal, a través de la suma de voluntats de la comunitat de lectors i col·laboradors, que és el que realment els interessa. Persupost només podriem emetre un vot per dia i noticia i els vots dels usuaris enregistrat que més "Karma" tindrien més pes. S’aconsegueix més "karma" quan més participacions positives es realitzen a la web. Els detall exactes ja es podrien parlar.

En definitiva i permitint-me la llicència de modificar una sentència ampliament parafrasejada moltes vegades en bocairent.net el que vull dir és: "Al Cèsar el que és del Cèsar, a déu el que és de déu i al programari (software) allò que pot fer millor que els homes" .

Tot això son idees i projectes, qualsevol aportació de la gent sempre que siga en la línea de fer de la web un espai més amigable i confortable per a tots sempre serà ben rebut. M’apesara el fet de saber que es podrien fer moltes més coses per millorar-la, ja que idees no em manquen, però malauradament la falta de temps em té presoner ,supose que com a la majoria . Ademés hi fan falta recursos econòmics per dur tots estos i molts altres projectes endavant i malauradament som molts els que usem i gaudim de bocairent.net però pocs els que de veritat estem compromesos a finançar-la i millorar-la.

El que hem de fer és treballar tots junts per què la pàgina siga un espai cada vegada més participatiu, millor i més propi i proper per a la comunitat de gent interessada en el poble i el que allí succeeix, si per contra s’embarquem en guerres infructuoses passarà com deia aquell

-Senyors!. L’últim que tanque la porta i que tire la clau a la teulà !!! -.

 

Menys PAI’s i més fer l’indi

És manifest el poc esperit ambiental i ecològic que hi ha instal·lat a les consciències d’occident. Si ja parlem dels nostres amics els ianquis, n’hi ha per acovardir-se. Aquests no tenen el més mínim pudor de passar-se pel folre qualsevol resolució, siga del tipus que siga i vinga de l’ONU, Kioto o de la figa de la tia Bernarda. ”Poderoso caballero…” o el paper verd de l’oncle Sam és el que mana. No ens ha d’estranyar pas, al cap i a la fi són fills directes d’aquells europeus, emprenedors i agosarats, que fa centúries van colonitzar aqueixes noves terres. Gent com aquells són els qui ens han fet hereus del nou ordre del capital, esclaus d’indicadors i conceptes econòmics -PIB, IPC, inflació, IBEX, creixement sostenible, DOW Jones etc.- que se’ns han fet falsament familiars per reiteració, però que la majoria dels mortals no pispa ni un maleït borrall de què signifiquen. Estem entabanats en un joc que sols l’entenen aquells que l’han traçat, “lobbies” amb un gran poder econòmic, polític i social que s’encarreguen d’engrapar ben fort la paella pel mànec i mantenir un món virtual a l’estil Matrix anomenat “democràcia”.

Un món on la cobdícia, la supèrbia, les males arts i els desitjos de poder no són obstacles sinó les principals armes emprades per a imposar-se en aquest joc. Si ja ho diu un Silvio molt morigerat a "Canción de Navidad":

“[…] Tener no es signo de malvado
y no tener tampoco es prueba
de que acompañe la virtud;
pero el que nace bien parado,
en procurarse lo que anhela
no tiene que invertir salud […]”

I això és així, vivim en una democràcia segrestada pels ben parats, on la classe política mai no ha estat al servei del poble sinó dels seus "mecenes".

No puc imaginar què diria ara el pobre cap indi Noath Sealth que ja el 1854 amb la seua carta feia bona mostra d’una lucidesa que el món “civilitzat” fa temps que ha perdut. Una carta en resposta al president del govern dels EUA, que pretenia comprar als indígenes les "seues" terres i relegar-los a ells en una reserva. Un manifest en defensa del medi ambient i la naturalesa que ha perdurat en el temps:

“Com és pot comprar o vendre el firmament, o tan sols la calor de la terra? Aqueixa idea ens és desconeguda. Si no som amos de la frescor de l’aire ni de la fragor de les aigües, com podran vostès comprar- los?… Aquest destí és un misteri per a nosaltres, ja que no entenem per què s’exterminen els búfals, es domen els cavalls salvatges, se saturen els racons secrets del bosc amb l’alè de tants homes i es farceix el paisatge de les exuberants muntanyes amb fils parlants. On és la bosquina? Destruïda. On és l’àguila? Desapareguda. Acaba la vida i comença la supervivència.(TEXT COMPLET)” (o el progrés per a alguns)

L’ésser humà s’ha concedit a si mateix massa importància, ha oblidat que és un animal més en l’equilibri natural i que simplement ha tingut la sort, ja siga per serendipitat evolutiva o per intercessió divina, de ser agraciat amb el poder de l’autodestrucció (o intel·ligència que diuen alguns). L’home ha deixat d’entendre la natura. Ja no sap ni escoltar-la ni viure-hi en relació simbiòtica -prenent i retornant el que li pertoca-. Ha oblidat que n’és part i que això exigeix un respecte.

El PAI (pla d’actuació integrada) que pretén crear al terme de Bocairent una macrourbanització de 1500 xalets i un camp de golf no és altra cosa que una xicoteta mostra, excessiva tanmateix per al nostre poble, de la dinàmica instaurada pel nou ordre. És un despropòsit ecològic, hídric i ambiental que, a més a més, duplica de cop i volta la població i suposa una minva de serveis i una amenaça severa a l’entramat cultural d’un poble forjat durant molts segles.

Sols ens resta protestar de manera cívica, recordant als nostres (?) polítics que estan al servei del poble i no dels "ben parats" (compte amb el verb, que és amb "a"…). Fent saber que no ens interessa aqueix fals progrés.
Que hauria de fer-los vergonya que hàgem d’invertir la salut i fer els esforços necessaris perquè no "ens procuren" allò que no anhelem. Fent d’indi Noath per tal que la veu del poble puga ser escoltada.

(c) 2006 Pere Crespo Molina http://nicklaus.bocairent.net
This work is licensed under a Creative Commons
Attribution-ShareAlike License.
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/