Menys PAI’s i més fer l’indi

És manifest el poc esperit ambiental i ecològic que hi ha instal·lat a les consciències d’occident. Si ja parlem dels nostres amics els ianquis, n’hi ha per acovardir-se. Aquests no tenen el més mínim pudor de passar-se pel folre qualsevol resolució, siga del tipus que siga i vinga de l’ONU, Kioto o de la figa de la tia Bernarda. ”Poderoso caballero…” o el paper verd de l’oncle Sam és el que mana. No ens ha d’estranyar pas, al cap i a la fi són fills directes d’aquells europeus, emprenedors i agosarats, que fa centúries van colonitzar aqueixes noves terres. Gent com aquells són els qui ens han fet hereus del nou ordre del capital, esclaus d’indicadors i conceptes econòmics -PIB, IPC, inflació, IBEX, creixement sostenible, DOW Jones etc.- que se’ns han fet falsament familiars per reiteració, però que la majoria dels mortals no pispa ni un maleït borrall de què signifiquen. Estem entabanats en un joc que sols l’entenen aquells que l’han traçat, “lobbies” amb un gran poder econòmic, polític i social que s’encarreguen d’engrapar ben fort la paella pel mànec i mantenir un món virtual a l’estil Matrix anomenat “democràcia”.

Un món on la cobdícia, la supèrbia, les males arts i els desitjos de poder no són obstacles sinó les principals armes emprades per a imposar-se en aquest joc. Si ja ho diu un Silvio molt morigerat a "Canción de Navidad":

“[…] Tener no es signo de malvado
y no tener tampoco es prueba
de que acompañe la virtud;
pero el que nace bien parado,
en procurarse lo que anhela
no tiene que invertir salud […]”

I això és així, vivim en una democràcia segrestada pels ben parats, on la classe política mai no ha estat al servei del poble sinó dels seus "mecenes".

No puc imaginar què diria ara el pobre cap indi Noath Sealth que ja el 1854 amb la seua carta feia bona mostra d’una lucidesa que el món “civilitzat” fa temps que ha perdut. Una carta en resposta al president del govern dels EUA, que pretenia comprar als indígenes les "seues" terres i relegar-los a ells en una reserva. Un manifest en defensa del medi ambient i la naturalesa que ha perdurat en el temps:

“Com és pot comprar o vendre el firmament, o tan sols la calor de la terra? Aqueixa idea ens és desconeguda. Si no som amos de la frescor de l’aire ni de la fragor de les aigües, com podran vostès comprar- los?… Aquest destí és un misteri per a nosaltres, ja que no entenem per què s’exterminen els búfals, es domen els cavalls salvatges, se saturen els racons secrets del bosc amb l’alè de tants homes i es farceix el paisatge de les exuberants muntanyes amb fils parlants. On és la bosquina? Destruïda. On és l’àguila? Desapareguda. Acaba la vida i comença la supervivència.(TEXT COMPLET)” (o el progrés per a alguns)

L’ésser humà s’ha concedit a si mateix massa importància, ha oblidat que és un animal més en l’equilibri natural i que simplement ha tingut la sort, ja siga per serendipitat evolutiva o per intercessió divina, de ser agraciat amb el poder de l’autodestrucció (o intel·ligència que diuen alguns). L’home ha deixat d’entendre la natura. Ja no sap ni escoltar-la ni viure-hi en relació simbiòtica -prenent i retornant el que li pertoca-. Ha oblidat que n’és part i que això exigeix un respecte.

El PAI (pla d’actuació integrada) que pretén crear al terme de Bocairent una macrourbanització de 1500 xalets i un camp de golf no és altra cosa que una xicoteta mostra, excessiva tanmateix per al nostre poble, de la dinàmica instaurada pel nou ordre. És un despropòsit ecològic, hídric i ambiental que, a més a més, duplica de cop i volta la població i suposa una minva de serveis i una amenaça severa a l’entramat cultural d’un poble forjat durant molts segles.

Sols ens resta protestar de manera cívica, recordant als nostres (?) polítics que estan al servei del poble i no dels "ben parats" (compte amb el verb, que és amb "a"…). Fent saber que no ens interessa aqueix fals progrés.
Que hauria de fer-los vergonya que hàgem d’invertir la salut i fer els esforços necessaris perquè no "ens procuren" allò que no anhelem. Fent d’indi Noath per tal que la veu del poble puga ser escoltada.

(c) 2006 Pere Crespo Molina http://nicklaus.bocairent.net
This work is licensed under a Creative Commons
Attribution-ShareAlike License.
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/

7 thoughts on “Menys PAI’s i més fer l’indi”

  1. Pingback: buy backlinks
  2. Pingback: click here

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *